CONCERT N. 13 – EL VIOLÍ VIRTUÓS

CIHAT ASKIN, violí
MICHEL BOURDONCLE, piano

SANT PERE DE RODES
Dissabte, 16 d’agost de 2025, a les 20h.

PROGRAMA

JOHANNES BRAHMS
Scherzo WoO 2

Sonata per a violí i piano, Op. 108, en re menor
I. Allegro
II. Adagio
III. Un poco presto e con sentimento
IV. Presto agitato

*******************

CÉSAR FRANCK
Sonata per a violí i piano en la major
I. Allegretto ben moderato
II. Allegro
III. Récitatif-Fantaisie: Ben moderato
IV. Allegretto poco mosso

CIHAT ASKIN
2 Miniatures
Cançó popular anònima: Sarı Gelin (La jove rossa)
Necip Celal Andel, Tango: Özleyiş (El tango del desig)

CIHAT ASKIN, violí
Cihat Aşkın, violinista turc nascut a Istanbul, és reconegut com un representant internacional de l’escola de violí turca, amb una identitat polifacètica modelada pel seu domini tant del món oriental com occidental. Com a violinista virtuós, ha realitzat gires de concerts a Amèrica del Nord i del Sud, Europa, Àsia i Àfrica, compartint amb el públic internacional els fruits de l’art turc i universal mitjançant recitals i concerts. A més de les seves actuacions a l’escenari, Aşkın ha estat convidat en nombroses ocasions per a enregistraments de ràdio i televisió, activitats educatives, conferències i tallers, consolidant-se com una figura versàtil i reconeguda internacionalment gràcies a les institucions artístiques i educatives que ell mateix ha institucionalitzat.

La seva família va descobrir el seu interès per la música a una edat molt primerenca i el va inscriure en un conservatori. El seu talent extraordinari i la seva ètica de treball disciplinada el van portar a una etapa d’estudiant exitosa, graduant-se a la classe del professor Ayhan Turan. Va oferir el seu primer recital als 11 anys, i als 15 ja havia interpretat tots els Capricis de Paganini i havia obtingut reconeixement nacional actuant amb l’Orquestra Simfònica Presidencial de Turquia. Posteriorment, va continuar els seus estudis a Londres, treballant amb Rodney Friend al Royal College of Music i amb Yfrah Neaman a la City University, on va obtenir els títols de màster i doctorat.

Aşkın ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, incloent-hi el Rome Foyer des Artistes (2002), la Medalla d’Or del Kennedy Center (2009), la Medalla Honorífica de Buenos Aires (2017), el Premi Honorífic de la Fundació per a la Cultura i les Arts d’Istanbul (IKSV, 2021), i el Premi Honorífic i Medalla d’Or de la Fundació Sevda Cenap And el mateix any. Va ser nomenat professor agregat el 1998 i catedràtic el 2006 a la Universitat Tècnica d’Istanbul. Entre 1999 i 2012 va ser cofundador i codirector del Centre d’Investigació Musical Avançada (MIAM) de la mateixa institució, i també va exercir com a director del Conservatori Estatal de Música Turca entre 2008 i 2012.

Reputat per les autoritats musicals com un dels principals virtuosos del violí actuals, Aşkın ha participat en nombrosos festivals de 53 països a quatre continents, rebent elogis de la premsa internacional i compartint escenari amb artistes com Shlomo Mintz, Yoel Levi, Raphael Wallfisch, Jesús López-Cobos i Ida Haendel.

A més de ser convidat com a membre de jurat en concursos internacionals, ha impartit classes magistrals i conferències a universitats importants d’Amèrica del Nord i del Sud, Europa, Orient Mitjà i Extrem Orient. Entre 1999 i 2011 va ser professor a l’Escola d’Estiu Keshet Eilon a Israel, i de 2011 a 2017 a l’Escola d’Estiu de Crans Montana, a Suïssa. També ha organitzat escoles d’estiu i d’hivern a Itàlia, Croàcia i Bòsnia-Hercegovina.

L’any 2001, amb l’objectiu d’introduir els infants a l’estètica musical des de petits, Cihat Aşkın va crear el projecte Cihat Aşkın and Little Friends (CAKA), considerat un moviment revolucionari dins del món musical. A través d’aquest projecte ha contribuït a iniciar les carreres escèniques de nombrosos joves talents a Turquia i països veïns. Per donar suport als joves artistes, va fundar l’Aşkın Ensemble el 2007 i va agrupar les activitats educatives sota la plataforma Aşkın Academia a partir del 2017.

Aşkın també ha composat des de ben jove, a més de fer arranjaments i música per a cinema per a violí i altres instruments. L’any 1998 va publicar l’àlbum Minyatürler, que va suposar una introducció del violí a la cultura musical de Turquia, i va iniciar la seva col·laboració amb Kalan Müzik. Aquesta cooperació ha donat com a fruit els primers enregistraments en CD de moltes obres turques. L’any 2006 va publicar l’àlbum Kreutzer 42 Etudes, una fita en la literatura violinística. Els seus enregistraments han estat publicats per diversos segells com Kalan Müzik, Warner Classics, Meridien, CPO, Marco Polo i Naxos. El seu projecte més recent, Turkish Waltzes (2019), es va publicar en format CD i LP i va rebre una gran acollida.

El mateix any, va enregistrar a Itàlia les Sonates i partites per a violí sol de Bach i les sonatines de Schubert, publicades després pel segell italià Limen Music.

A nivell institucional, Aşkın va fundar l’Orquestra de Cambra d’Istanbul l’any 2001, iniciant una programació estable de concerts. Dins del projecte CAKA, ha organitzat concerts educatius arreu de Turquia. A partir de 2007 ha dirigit regularment les escoles d’estiu i d’hivern CAKA, tant dins com fora del país. El 2013 va començar a organitzar el festival World Violins. Amb la voluntat de preservar la identitat cultural i donar suport als joves artistes, va dirigir concerts i programes de ràdio a la TRT (Ràdio i Televisió Turca) del 2014 al 2023. El 2023 va assumir el càrrec de director musical general d’Adrafest, entitat que ell mateix va fundar.

Diversos compositors com Yalçın Tura, Ertuğrul Oğuz Fırat, Arda Agoşyan, Oğuzhan Balcı, Kamran İnce, Hasan Tura i Aydın Karlıbel han dedicat obres a Cihat Aşkın. Toca habitualment amb un violí Jean-Baptiste Vuillaume (1846) i un violí Gaetano Sgarabotto (1924). Cihat Aşkın és artista de Kalan Müzik i Larsen Strings.

MICHEL BOURDONCLE, piano
Michel Bourdoncle va néixer a Marsella. Després d’estudiar al Conservatori Darius Milhaud d’Aix‑en‑Provence amb Jacqueline Courtin i Bernard Flavigny, als 14 anys va ingressar al Conservatori de París, en les classes de Geneviève Joy, Jean Hubeau, Christian Ivaldi i Dominique Merlet.

A França, també va ampliar la seva formació amb els mestres Carlos Roqué Alsina, Alberto Neuman i Yevgeny Malinin.

L’any 1984 va guanyar el Gran Premi del Concurs Internacional de Piano Acanthes, presidit per Iannis Xenakis. El 1986, gràcies a una beca, va continuar els seus estudis al Conservatori de Moscou, on va rebre orientació de Henriette Mirvis, Samvil Alumian, Mikhail Voskresensky i Lev Naumov. Aquell mateix any va ser reconegut amb un títol al 1r Concurs Internacional de Piano Franz Liszt d’Utrecht.

Michel Bourdoncle ha desenvolupat una intensa carrera concertística, actuant en algunes de les sales més prestigioses del món: Carnegie Hall (Nova York), Sala São Paulo; Theatro Municipal (Rio de Janeiro); Gran Sala del Conservatori Txaikovski (Moscou); Palau Anichkov (Sant Petersburg); Filharmònica de Kazan; Sala Verdi (Milà); Weinbrenner Saal (Baden‑Baden); Teatro Real (Madrid); Salle Gaveau i Théâtre du Châtelet (París); Théâtre Toursky (Marsella); Corum (Montpeller); Salle Paderewsky (Lausana); Gran Sala del Conservatori Reial (Brussel·les); Festival de Ljubljana; Filharmòniques d’Odessa, Chișinău, Cluj‑Napoca, Iași, Timișoara, Craiova i Bacău; Smetana Hall (Praga); Suntory Hall (Tòquio); Poly Theatre (Pequín); Gran Teatre (Xangai); Mahidol University (Bangkok); i l’Òpera de Hanoi, entre moltes altres.

Ha col·laborat amb artistes com Geneviève Joy, Luba Timofeyeva, Sa Chen, Alexandra Lescure, Cristina Anghelescu, Marianne Piketty, Cécile Perrin, Erick Friedman, Florin Ionescu‑Galati, Pierre Hommage, Francis Duroy, Yves Desmons, Olivier Charlier, Mark Peskanov, Claudio Cruz, Yuri Bashmet, Kirill Rodin, Stephen Kates, Dominique de Williencourt, Frédéric Lagarde, Dominique Vidal, Philippe Cuper, Giampiero Sobrino, Jean‑Marc Boissière, Amaury Wallez, Dang Thai Son, Konstantin Lifschitz, Jacques Rouvier i Georges Pludermacher. També ha actuat amb formacions de cambra com Va Nova, Manfred, Élysée, Johannes, Transsilvanià, Camerata de Varsòvia, Archimède, Amazonià i Debussy.

Diversos compositors, entre ells Carlos Roqué Alsina, Nicolas Bacri i Tristan‑Patrice Challulau, li han dedicat obres. Ha gravat per als segells Doron Music, EMS Master Sound, Naxos Marco Polo i 3D Classics.

Entre 1981 i 1991 va ser pianista acompanyant del Conservatori de París. Posteriorment va impartir classes de piano al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de Lió i música de cambra al Conservatori de Radiació Regional de Marsella. Des de 1987 és professor de piano al Conservatori Darius Milhaud d’Ais‑en‑Provença.

Ha impartit masterclasses arreu del món i ha participat en programes de ràdio i televisió.